Promotora de Festes Locals (Profeslo)

Definim el seguici festiu de la ciutat de Sant Cugat del Vallès com el conjunt d'entremesos propis de la nostra Cultura Tradicional Catalana. El seu context són les celebracions locals de caire civil i/o religiós, així com aquelles celebracions que representen la ciutat arreu.

E conjunt d'entremesos a data d'avui són els següents:

- Gegants
- Diables
- Ball de Bastons de l'Esbart Sant Cugat
- Ball de Bastons de Sant Cugat
- Ball de Panderos
- Ball de Cintes
- Castellers
- Caparrots
- Ball de Cercolets

També hi són presents:

- La corporació municipal amb la Policia Local
- Altres autoritats i dignataris


Seguici d'Inici de Festa  s'encarrega d'acompanyar les autoritats i dignataris per diferents carrers del centre fins arribar a l'Ajuntament on es presentarà el pregó de Festa Major i es donarà el tret de sortida amb un Esclat de Festa.

Seguici de Sant Pere: la seva funció és recollir les Autoritats i dignataris i les parelles del Ball del Vano i el Ram des de l'Ajuntament, iniciant el recorregut fins a la Missa Major, on un dels entremesos ofereix el seu ball en l'Ofrena dels Rams i, a la sortida d'ofici, el Seguici expressa un Paisatge Sonor. Tot seguit es dóna pas a Gegants, Caparrots, Balladors, Autoritats i dignataris per iniciar el Ball del Vano i el Ram.

Els seguicis festius a Catalunya

Històricament aquests tipus de cercaviles, també anomenats seguicis, tenen un contingut molt ric i interessant que cada vegada es recupera a un major nombre de poblacions catalanes. Això ha estat possible ja que hi ha un seguit de poblacions que han mantingut aquest legat a través del temps. Els Seguicis de Festa són uns autèntics espectacles itinerants que proposen un trajecte urbà en el qual hi fan representació tots aquells entremesos propis de cada localitat (en el cas de Sant Cugat:balls, gegants, caparrots, castellers, etc.).

Entremès és el terme genèric que d’una manera molt habitual s’ha fet servir per a designar tota una sèrie d’activitats de caràcter teatral que juntes configuren la processó o desfilada, des del s.XIV a mitjans del s.XVI. Aquest mot inicialment fa referència a la ornamentació dels plats culinaris acaba usant-se per definir els actes lúdics presentats entre plat i plat (finals de s. XIV) als festins reials o d’altres personalitats de caràcter dignatari. L’evolució històrica de tots aquests tipus d’actes cel·lebratius fa que actualment fem servir aquest mot per a referir-nos a aquells elements lúdico-festius, ja siguin de caràcter teatral, musical o de dansa o combinació de tots aquests i que alhora conformen el que anomenem seguici. El seu caràcter lineal és una conseqüència i un recurs per aconseguir la producció escènica necessària per tal d’arribar a tot el públic d’un espai urbà sense que aquest hagi de fer grans desplaçaments per tal d’assistir a la representació i és amb aquest sistema escènic lineal que queda resolt el problema de fer servir un espai únic per a tota la ciutat. En definitiva es tracta d’un invent: “el cercavila”, produït per la necessitat comunicativa i de divulgació de la litúrgia del corpus aplicada el s XIV en les processons del corpus, tot i que aquesta va aglutinar totes les representacions que provenien de l’ús antic per als actes públics, recepcions, coronacions i altres fasts de reis i personalitats. Aquest costum és ben arrelat als països que en el seu temps conformaren la corona d’Aragó. És interessant destacar com la forma i l’origen de l’ús dels entremesos que conformen els seguicis ens han arribat a l’actualitat amb poques variacions plàstiques, tot i que si conceptuals tenint en compte la distància en el temps. Actualment els més singulars i característics a Catalunya són els coneguts balls de gegants i nans, les moixigangues, el bestiari festiu en general, destacant la figura de l’Àliga, el Lleó, la Víbria, el Drac, la Mulassa...i altres balls com:els balls de bastons, els balls de cavallets, els balls de valencians, els balls de diables...Hi ha diversitat de citacions històriques (a partir dels voltants del 1400) escrites ja sigui com a memòria dels diferents fasts reials i processons de corpus, o pel que fa als pagaments de les feines que comportaven. Molts d’aquests texts ens recorden el caràcter festiu que els ha arribat a l’actualitat en alguns indrets de Catalunya com ara Berga, Solsona, Tarragona, Reus, Valls, Manresa, Vilafranca, Sitges...